LA TERMINAL
El món subterrani creat pe'n Toni d'Eguia

Sí! Jur pels déus més sagrats que ho vaig veure. Jo anava perdut per uns passadissos als que havia caigut per un pou de la Zona Fosca de Drica, la meva llum de fong s’estava exhaurint i la panxa em rugia  amb fúria... i en aquell moment va alçar-se una suau brisa  que en uns pocs segons es convertí en vent.

Podeu imaginar-vos que no vaig quedar-me quiet allà enmig del vent! Ja sabeu que és difícil que alguna cosa m’assusti, però en aquells moments me semblava que alguna cosa m’observava des de les ombres, encara que per molt que em girava no veia res, i sempre notava la seva presencia al meu darrere!

Vaig arrencar a córrer fins que el passadís es convertí en un carrer molt més ample i llarg, i el que se’m presentà davant els ulls féu que m’aturés en sec. En aquest nou passadís hi havia un corredor superior que desembocava a aquest, com en una balconada, i allà una figura m’observava.

Era humanoid, però els seus ulls eren llisos i centenars de petits apèndix de li escampaven per la “cara”. La silueta del cos era la d’una túnica, però la foca m’impedí veure’n la forma real... i sé que no era un homúncul! N’he vist molts i en diferents nivells i sé que de cap manera podria ser-ho. No me demaneu com, però podia sentir-ho! A més, el vent bufava al seu favor i per la manera en com movia els apèndix vaig saber que m’ensumava.

De la por vaig recular i travelar. Ni tan sols se’m feu prioritari recuperar el llum exhaust, sinó que vaig arrencar a córrer en direcció oposada al vent el més aviat que em permeteren les meves cames. No sé quant temps o quina distancia feia que corria quan el terra s’obrí davant meu i a través d’un altre pou vaig tornar a caure perdent el sentit. Per sort, una colònia de fongs d’aire em salvà de morir esclafat, però puc assegurar que no oblidaré aquell fet en ma vida!

Algun temps més tard, amb un grup rastrejarem la zona on havia aterrat, però no trobarem cap rastre d’obertures entre l’espessa capa de colònies fungoides . Tot i així puc assegurar-te que era real, tan real com que tu i jo estam aquí parlant!

--- Garsa (gent). Aquesta és la història que se’l pot sentir contar sempre que l’alcohol s’apodera de la seva llengua  ---

La setmana passada vaig penjar una dita popular molt estesa entre els Gent, però m'acab d'adonar que no vaig explicar-la... Així que aprofit per a demanar disculpes i procediré a explicar-la (qui no la recordi la podrà trobar aqui ).

Com ja haureu llegit en altres Fragments, en molts llocs de la Terminal existeix la por o creença respecte a una extranya raça que viu oculta entre les ombres, vigilant. Les teoríes sobre aquesta raça varien radicalment segons un o altre poble, però un element sol mantenir-se constant: se'ls atribueix la capacitat de generar corrents d'aire, des de brises suaus fin a vertader vent.

 Així, se sol creure que aquest element els precedeix, per això quan coença a notar-se els gent corren a amagar-se, tement el que els pugui passar si un d'aquests éssers els captura.

Bé, crec que ara entendreu molt millor la dita i tot el que s'hi amaga darrera!

Fins aviat!! 

Salut a tots!

 Aquest post es per a avisar-vos de que a partir de 2008 començaré a penjar fragments del conte (o relat, o el que sigui :-P) que estic escrivint ambientat a la Terminal.

 És una història que estic escrivint ara, poc a poc i que, per tant, encara no està nide bon tros acabada! Això vol dir dues coses: per una banda, que jo m'hauré de posar les piles i per l'altra, que haureu de tenir una mica de paciencia, ja que no podré penjar-ne cada setmana... (s'aniran intercalant amb més fragments de la Terminal).

 Au idò, moltes gracies pel vostre seguiment i bones festes!

Fins aviat!

Quan bufa el vent, que corri la gent!! 

--- Dita popular dels Gent ---

És perillós aventurar-se pels passadissos superiors de la Terminal. Les visions apareixen i desapareixen com somnis i el temps passa d’una manera diferent. El passat i el futur es confonen, se’t fa difícil saber si la realitat ets tu o son ells...I aquesta confusió pot resultar-te fatal!

Sé de gent que ha enfollit i alguns fins i tot han mort per aquestes visions... mala cosa! Esper no haver de pujar mai més allà dalt.

---Rasted, errant homúncul ---

D’alguna manera inconscient, els gent no se senten com a habitants naturals de la terminal...Tots t’ho negaran, naturalment, d’on poden haver vengut, si no? I pots estar ben segur que ho faran de cor, però tu escolta’ls parlar, capta el que s’amaga darrera del llenguatge, de les paraules. Anomenen als demés éssers racionals com a “fills de la Terminal” o, de manera manco freqüent, “éssers del submón”.

Un altre detall important que també corrobora aquest pensament és la seva identificació, en el regne fungoide, amb les plantes, especialment amb les que se separen en sexes, mentre que ens associen a nosaltres, i especialment als homúnculs,  amb els fongs per la nostra assexualitat.

Curiós, no? Moltes vegades m’he demanat d’on pot venir tot aquest substrat inconscient. Son les restes d’alguna religió primigenia? D’alguna creença perduda jaen els abismes del temps? Si fon així, t’adones del que representaria? Ara poblen gairebé tots els nivells, però no degué ser així en el passat. Si tota la seva espècie va compartir un credo comú, bé havia de tenir una població reduïda i ben comunicada entre sí. 

--- Babith, gran shaman zomb ---